PÀTRIA EQUIVOCADA

No! Llengua interrogada, Catalunya,

et busco; que perduri el tremolor;

amor, m' atanso a aquesta boira llunya

del teu gran bou obert, surto al balcó

i et veig més bella, on vas? ¿ Qui t' empunya

en les tenebres? Tremola, ombra. No;

hauries d' haver mort. Pells d' home, lluny, a

la llum futura, el món ens vol millor.

Verdeja, Catalunya! Ah, deserta,

no sents sonar el planeta! Mar i mur

et paren la bellesa descoberta.

Catalunya, mig morta, amor, fang pur,

la teva mossegada lluna oberta

roda amb la clau del foc cap al futur. ( Joan Brossa )